Fer política des de les institucions en temps de Covid és un repte que pot ser en molts moments avorrit. Si la participació a les institucions ja és de per si feixuga i sovint desagraïda, en dies d’aïllament encara ho és més.

Tot i que segurament tot depèn de com es miri.

És una opinió generalitzada i no del tot desencertada que hi ha persones que busquen ser regidores, o diputades, o parlamentàries per ego, poder o narcisisme o per a fer carrera. S’impliquen en un partit, es posen en la política local segurament amb alguna convicció, o directament a la nacional, potser després a l’estatal. Amb sort quan caduquin en aquesta carrera aniran al Senat o creuaran les portes giratòries cap a juntes de grans empreses com Endesa, o altres de l’Ibex 35 o més probablement, de petites com Sorea o públiques com l’Incasol. O sinó, camí de tornada i endoll amb un càrrec tranquil a la Diputació o al propi Ajuntament.

Per a la política professional, segurament res és tan feixuc ni desagraït i la Covid pot ajudar a eliminar les “molèsties” d’haver de debatre i interactuar amb “l’altra”.

Ara bé, no tot a la política institucional es redueix a l’estereotip que acabo de retratar. Quan la política és una voluntat de transformar la comunitat, de posar-hi energia de la pròpia vida per construir allò comú (i no al revés), quan es té consciència de què hi ets de pas, quan la institució és quelcom que et supera, i de la qual només ets una petita part en un moment determinat, juntament amb moltes d’altres parts amb les que negociar i parlar, les toxicitats que es generen en les dinàmiques de poder i els laberints burocràtics es fan més feixugues, segurament.

És complex i molt difícil situar-se al marge de les lluites de poder o l’enfrontament d’egos o aconseguir no ser vista com una enemiga a anular. O assolir que les propostes s’entenguin per si mateixes i no com a expressió de ves a saber quin interès electoralista o partidista o sectari. Penso que des de l’AUP estem aconseguint alguns d’aquests objectius, tot i que segurament no sempre. Molt possiblement, en gran part gràcies a la nostra estada transitòria en els llocs de (suposat) poder: per què arriba un punt en el què, per molt convençuda que entris a fer de regidora, per molt que arribis fresca i descarregada de greuges i rancúnies, les dinàmiques dels debats, de les lluites de poder o les dificultats d’entesa personals acaben erosionant la relació política. Només cal veure els plens més calents per a entendre-ho.

I aquí la Covid 19 no ajuda. La manca de contacte personal, d’interacció amb l’altra cara a cara, cos a cos, despersonalitza i facilita la pèrdua d’escolta a qui no pensa com tu. Discutir, negociar, acordar o qüestionar des d’una pantalla és fred i genera distàncies. El cert és que des de l’AUP hem demanat en diverses ocasions que els plens puguin ser presencials, però no aconseguim suport de la resta de grups municipals.

P.D. Parlant d’Endesa, el proper Ple en serà protagonista. ERC presenten una moció per a demanar que l’Ajuntament reclami a Endesa pels talls de llum al centre (tot i que aquesta reclamació ja s’ha fet) i nosaltres (l’Alternativa d’Unitat Popular) una perquè se li imposi una falta greu per incompliment de contracte (entre d’altres coses). Aquí teniu la informació, i un petit vídeo que sintetitza la proposta.

(Actualització a 25/01: Ciutadans n’acaba d’entrar una altra, aquest cop contra l’alçada dels preus de la llum. Però Cs no era el partit del lliure mercat i l’Ibex35?)