El dia a dia

44. La lista de la compra y una canción

como un cupón, de los ciegos.

(per si a algú no li sona: lletra de la Cabra Mecánica, tot i que al nostre acte, res a veure, hi van tocar Malparits versionant Sopa de Cabra -això que ara anomenen cover)

#Lallista. Però no, no era la de la compra. És la que vam presentar el 26 de novembre per a concórrer a les eleccions municipals del maig del 2023. Si, en poc més de 5 mesos toquen eleccions locals, i potser en sentiu el tuf perquè ja s’ha intensificat la visibilitat dels partits. Si fos catòlica diria allò de que “Déu ens agafi confessats”, però no és el cas. I si, ja sé que formo part d’una candidatura, però això no treu que no puguem reconèixer tot plegat.

En tot cas, a la nostra candidatura, l’Alternativa d’Unitat Popular, hem escollit el novembre per donar a conèixer la llista (electoral). Les 25 titulars, i les suplents (com al futbol): Marina Dolset Manchó serà la futura portaveu de l’AUP a l’Ajuntament de Rubí. Una companya amb llarga trajectòria associativa, activista, que sap com van les institucions, que ha estat fent feina invisible tot aquest mandat, i que té moltíssima expertesa en el camp social. La veritat, saber que hi serà, el maig, és un alleugeriment: sap el que es fa.

Però no hi serà sola. Hi serem moltes altres, acompanyant-la entre bastidors o no, com totes les que han escollit encapçalar la llista: Ester Gómez, Martin Pretel, Pablo López o Jordi Simó Boladeres. Saben on són, i perquè.

Molta més gent, però: Nel·la Anguita, Alba Aguilà, Jordi López, Joan Mirot, Gisela Agüera, Pau Puig, Antonia Ocaña, Mercè Hernández, Joan Benet, Juana Torres, Marta Morata Mateo, Arcadi Bassegoda, Josep Lluís Amador Teruel, Josep Navarro Tomàs, Helena Fajula o Zaira Torán. Persones actives, que formen part del teixit associatiu de Rubí, que coneixen bé la ciutat.

I també Meritxell Concha, Joaquim Navarro, Pau Miguel, Júlia Olle, Mireia Cobas, Ricardo Pitarch, Maria Teresa Sobirà, Dani Esteban Alamarcha, Merche, Marc Gascón, Ana Mercedes Farre Díaz, Mohammed Barrouhou, Carmen Cotero, José Fuentes, o Ana Ciscar. Gent jove, gent gran, de sectors diferents, que ens trobem en aquesta candidatura assembleària perquè sabem que l’AUP fa feina per Rubí, té gent i té projecte (buf, ara si que faig tuf electoral, però que consti que són paraules sinceres).

La llista la tanquem, com sempre, les regidores que ja hem complert el nostre mandat: Albert Giménez, Ivan Hernáez, Aitor Sánchez Cerezuela o jo mateixa.

Com deia un precisament un dels nostres ex-regidors al seu twitter, l’acte de presentació de la llista va ser un tret de sortida a aquest nou equip absolutament motivador: molta gent, un acte bonic i emotiu, una estona agradable amb bon ambient. Un acte que va incloure, fins i tot, alguna llàgrima d’agraïment ().

Evidentment, no només de bon ambient, emocions i bona gent s’alimenta ni la política ni la gestió municipal, però està clar que són ingredients importants. A partir d’aquí, la feina es facilita.

En tot cas, per part nostra, continuem treballant el que queda d’aquest mandat, i ens arromanguem també per arribar a la gent que encara no ens coneix.

Treballem per arribar cada cop més lluny, col·lectivament. Com vam repetir a l’acte: la política o la fas o te la fan (Joan Fuster).

Estàndard
El dia a dia

43. Embaràs

Ahir a la reunió de famílies de batxillerat la tutora ens va dir que el segon de batxillerat era com un embaràs: “són 9 mesos, a vegades bons, a vegades dolents, però saps que un dia, s’acaba”. No vaig tenir clar si era una comparació del tot encertada però avui diria que els mesos que ens queden als càrrecs electes de l’Ajuntament fins el maig del 2023… potser són també com un embaràs, però dels que saps que seran complicats. Almenys per a mi, perquè pot ser que d’altres (inexplicablement) els gaudeixin.

Si algú va tenir l’honor de veure el darrer Ple, sabrà perquè ho dic: núvols de tempesta, rayos, truenos y centellas com diria el capità Haddock (en francès segurament), que no sé perquè ara em ve al cap.

La qüestió és que el 28 de maig toquen les eleccions municipals, i els diferents partits van desplegant l’artilleria per aconseguir més quota de poder. Esperem que no es desplegui només artilleria, per això, però sembla que per a bona part de la classe política, o de la gent que fa política, o fins i tot de part de la gent que vota unes o altres opcions, o hi ha sang i fetge, o no hi ha bona política. Cuanto peor, mejor, que va dir aquell. Perquè tenim clar que part de l’artilleria es mostra només de cara a la galeria, oi? Certament hi ha odis dins el Saló de Plens, però no hauria de ser això el que mou el que fem unes i altres per construir Rubí.

Quan em poso així em sento com una mala professora donant lliçons que ningú ni vol ni necessita, i per això el darrer Ple vaig acabar mossegant-,me la llengua amb la conseqüència, el dia següent, d’una pansa als llavis i molta mala llet acumulada.

Han passat uns dies, una setmana exactament, i continuo sentint i pensant i patint que la gent que confiem que des de la política de les institucions es pot fer quelcom (per poc que sigui) per a millorar les vides de la majoria, hem de dir ben fort que no volem fer-la així. Que, com a l’Aup de Rubí, no la fem així, o que almenys ho intentem.

“Així”.

Cal que expliciti a què em refereixo? demagògia (discursos buits de contingut real però punyents, propostes descontextualitzades, paraules que cerquen agradar apel·lant a l’odi, la ràbia, la por), simplisme polític (o amb mi o contra mi, discursos sense matisos, bons i dolents, veritats i mentides) que du a construir “enemics” i “salvadors” (i si, en masculí, tot i que no sempre és així). A vegades perdem els estreps, i diem coses que no volem dir. M’ha passat més d’un cop als plens o en reunions. Però el problema no és aquest, perquè quan et perds, pots reencaminar-te i demanar disculpes. És humà.

El problema ve quan la base del que fem és aquesta; quan la nostra mirada al món està travessada d’aquesta forma de fer; quan la base del que construïm i del com ens relacionem, és aquesta; quan cerquem electorat, a través d’aquesta base, quan apel·lem a la gent només des de l’odi, la por, la ràbia, la falsa escolta sense solucions reals. Que és evident que tothom podem tenir ràbies i odis. Però hem de saber què en fem, d’aquestes, per tal de reconèixer-les i permetre que continuem construint allò comú i allò que és públic.

Per la part que li toca a l’AUP, i per la part que em toca a mi com a regidora, continuarem procurant centrar-nos en les propostes, en fer feina, en fiscalitzar el que es fa des dels poders, en recollir allò que sentim que se’ns demana fer, sense entrar en la sang, el fetge, i la demagògia. Amb encerts i amb errors, però almenys ho intentarem. Mentrestant, segurament ens farà mal el cos, en molts moments.

Perquè si aquests mesos fins el maig fossin com un embaràs, seran intensos i complicats, en la política institucional. Sort que vaig poder gaudir el meu.

Estàndard