Actes i festejos, El dia a dia

21. Aaaalegria, és Fes-ta Ma-jor!

La Trinca!

No sé si a La Trinca se’ls pot anomenar clàssics o música vella, com diu la meva filla. Tot i que a molta gent, el títol d’avui del Diari d’una regidora no els deu ressonar a res, i això si que et fa sentir més aviat antiga.

"Alegria. que és Festa Major.
Alegria, perquè el nostre Sant és el millor. 
Alegria, que és Festa Major.
Al matí tenim passada, missa, les sardanes 
I havent dinat, migdiada, processó,
Concert, castell de focs i ball a l'envelat" 
me too

Aquesta estrofa que fa mal a les orelles perquè no rima gens, és una descripció que, per obra i gràcia del coronavirus i el govern municipal, s’ajusta força a les festes d’enguany. No heu vist el programa? Tot i que s’han descuidat la processó -maleït laïcisme.

Enguany el castell de focs serà silenciós? el govern presenta una moció al proper Ple per unes celebracions sense pirotècnia sorollosa. Ens demanen que en les festes particulars i populars utilitzem petards de baix o nul impacte sonor.

Com diu un Diable, un petard sense soroll és com un cubata sense alcohol. Però com no volem fomentar l’alcoholisme, ni ensordir animals i ciutadania, proposem també que Los 40 principales, el Random Festival i els concerts de la futura Festa Major rebaixin decibels. Que si els vull escoltar, no cal que l’Escardívol vingui a mi, que ja m’hi acosto jo.

L’Ajuntament també demana vídeos a les entitats explicant com viuen la Festa major i com voldríem el retrobament. Molta gent la trobarem a faltar, la Festa Major, i tant. Perquè, cert, és un moment de cohesió, de fer cultura, de trobar-te amb tanta gent que només et creues aquells dies. Sortir, xerrar, ballar, passejar, abraçar, escoltar, gaudir. Tot de verbs que ara són difícils de practicar, entre mascaretes i distanciaments.

Però trobem a faltar, també, una festa major més participativa en el seu disseny, amb una coordinadora d’entitats per a organitzar actes, amb menys fastuositat i més activitats per a tota la ciutat. A l’AUP el fa temps que fem propostes per millorar aspectes de la Festa Major, però amb motiu de la crisi detonada per la COVID19, dèiem que:

“El servei de cultura té un pressupost rellevant destinat a totes aquestes accions i, especialment, a grans esdeveniments que suposadament aporten “projecció” a la ciutat (40 principales, Rrandom -cal veure quin tipus de projecció, però). Només la Festa Major i el Rrandom del 2019 van costar més de 600.000€.

  • Proposem suspendre la Festa Major i iniciar una previsió d’activitats culturals repartides durant l’any, d’un format que pugui ser compatible amb les recomanacions sanitàries que s’emetran mentre no hi hagi vacuna.
  • Cal redirigir la part de la despesa en grans esdeveniments a mesures socials.
  • Els equipaments municipals haurien de restar oberts tot l’estiu per tal de facilitar l’accés al lleure i la cultura i el manteniment d’espais segurs de trobada i activitat.
  • A la vegada, és important promoure l’activitat cultural local (virtual en aquests moments, presencial en un futur) i fer ajuts a artistes locals que veuen interrompuda la seva activitat, com se’n fa a comerços i persones autònomes. La cultura i els espais de trobada i relació que aquesta genera són un eix important de la vida de les persones, i també un dinamitzador econòmic.”

Penseu que el pressupost per Sant Roc és de 25000€ i per Carnestoltes de 47.500€. No és comparable, però ajuda a fer-se una idea.

Me n’acabo d’adonar que fa un any d’això. I sembla una altra vida, un altre temps. Serà un any estany, si.

Tiruliruliruli, tiruliruliruló
Avui matem el capó
Tiruliruliruli, tiruliruliruló, 
Avui és Festa Mayó. 

I bona revetlla postconfinada!

Estàndard
Actes i festejos, El dia a dia

1. L’inici

Ara fa un mes. El 15 de juny. A tot l’Estat es van constituir els consistoris municipals per als propers 4 anys.

A Rubí, en un acte de boato a l’auditori de la Biblioteca.

Amb la policia local vestida per l’ocasió. Encara no entenc com no es van desmaiar. Dues hores de peu, immòbils.

Primer dia i primer entrebanc: no deixen entrar a les dues persones designades per mi per acompanyar-me en la presa de possessió. En el seu lloc han posat al pare i la mare, que venien per una entitat. Cosa que em sembla estupenda. Que m’acompanyin, dic.

Però que no treu que no deixaven entrar a l’auditori la número dos i el fins aleshores número 1 de l’AUP. Algun dia sabrem perquè… o no (en la seva defensa, diré que els van reservar lloc al vestíbul, per veure l’acte en streaming).

Si voleu veure l’espectacle, aquí teniu el vídeo de l’esdeveniment, del canal de Ràdio Rubí. Com a curiositat: pràcticament totes les regidores vam prometre per imperatiu legal, amb argumentacions diverses, llevat PSC i no recordo qui més (la meva promesa, aquí). A partir del minut 46 i 45 segons, els discursos dels partits, començant per l’Alternativa d’Unitat Popular (nosaltres -veu d’encostipada).

Foto original: Tot Rubí, Núria Escudé.

Digues per on camines, i et diré d’on vens.

Proverbi tradicional rubinenc

Són dies de tràmits per totes les regidores i regidors. Per iniciar un mandat, cal fer moooolta paperassa: currículums, declaracions de béns, sol·licitar la compatibilitat amb la feina, fer el NIF del grup municipal, obrir el compte bancari del grup… Que per cert volem fer a Fiare però la cosa va un pèl lenta. Tot sigui per la banca ètica, però.

I com a Rubí tot plegat coincideix amb la Festa Major, són dies de postureo, també. Sembla que per a fer política (de la representativa) cal ser vista. Si no et veuen, no existeixes (serà també per això que hem perdut dos regidores?).

El fet és que havia pensat anar al seguici que obre la Festa Major, amb la “corporació municipal”. De debó. I pujar al balcó pel pregó. Aquest cop, si, com a AUP. En vam parlar a l’assemblea i tot. Però no. No vaig poder. Al seguici hi vaig anar, però com sempre, com a espectadora. És que només faltava el mossén i el guàrdia civil, presidint la desfilada de les entitats. I no cal, oi?

Aquestes d’aquí dalt són les nostres fotos postu.

I al balcó protocol de l’Ajuntament va decidir que l’oposició havíem d’estar a la tercera fila. El lloc que deuen entendre que ens pertoca. Al backstage. I jo medeixo metre i mig, poc més. Així que vaig gaudir el pregó des de la plaça, com sempre, i de fet on més a gust em sento. I on a l’AUP possiblement ens sentim més a gust totes. I ja està. Aquí va acabar la meva presència oficial com a regidora instituïda de l’ajuntament de Rubí. La resta de presència, tant meva com de la gent de l’AUP, va ser la de sempre: la de la vida quotidiana arreu on som. Des de la cura. Des de la participació.

Estàndard