Tag Archives: municipalisme

El dia a dia

30. Això és un no parar

El 2 de febrer vaig fer el darrer post, decidida a no parar. Continuo pensant que, malgrat que costi, cal seguir resituant el lloc des d’on ens acostem o participem de la política a les institucions, i aquest bloc és una passa més, entre moltes d’altres, en aquest sentit. Però ha passat un mes ja i és que tot sovint, el temps xucla la vida…

Fem assemblea de l’AUP (encara no saps qui som? l’Alternativa d’Unitat Popular, la candidatura #essencial de #Rubicity)
Reunió amb el CF Can Mir       Setmana de recerca
Tribunal dels treballs de recerca de batxillerat   Curs de moodle a l’Institut      
Roda de Premsa Sessió participativa del Pla d’Igualtat de l’Ajuntament
Grup d’Acció Municipal els dilluns (vols participar?)
Reunions del Departament de Socials          preparem la Junta de Portaveus     
Feina de comunicació de l’AUP        Twitter Twitter i Twitter
Converses sobre conflictes i necessitats a Rubí amb gent diversa, amb regidores, amb govern (el whatsapp i el correu-e, que tan ajuden i tan saturen)
Comissions Informatives       Revisar el Pla d’Igualtat       Crida Constituent         Mesa del Pla Local d’Habitatge
Llegir expedients      Comissió de redacció de l’ordenança de residus
Claustre       Comissió de Nomenclàtor      reunió amb Sostre Cívic
Abocadors       Reconvertim el golf      Entrevistes a Ràdio Rubí
Preparar les classes de socials de 3r de l’ESO (gaudir)
Muntar les sessions sobre salut mental i suïcidi de Cultura i Valors de 4t
Redactar les mocions del Ple      Corregir exercicis      Taula d’inclusió social
Pancartes a l’hora del pati pel #8m2021 (#imparables!) a l’Institut
Manifestacions per la llibertat d’expressió Detencions
Detenen a un company d’Arran
Suport i solidaritat, més concentracions, més declaracions, ràbia, pena, tristesa, dolor
#8m2021 i activitats de la Xarxa Feminista
El Ple i tota la seva feixuga preparació, és clar, i més reunions
I és més clar encara, les cures de la vida personal: filla, amistats, amor, neteja, compres, cuidar-nos, cuidar, i tot el que cal dia a dia per a estar viva i per a procurar ser feliç

A l’AUP tenim una sola regidora al Ple de l’Ajuntament. Sostenim el CRAC, l’espai social i cultural amb més activitat de la ciutat, malgrat ser dut per gent voluntària. Fem propostes locals, ben valorades i útils mes rere mes. Fiscalitzem, qüestionem, negociem. Ens trobem però que encara hi ha partits que ens quatripliquen en vot i pretenen créixer a costa nostra, amb l’argument del vot útil: llegiu l’article on ho expliciten, no té pèrdua! Bé, nosaltres apostem pel vot essencial: el que permet que durant 4 anys, i sempre, hi hagi una feina continuada i sostinguda per a la millora de les condicions de vida a Rubí, per a tothom, malgrat no governem. “El moviment es demostra caminant“, que va dir Diógenes.

Estàndard
El dia a dia, General

18. Riots, dolor i esperança

Nissan. Destrucció de 3.000 llocs de treball i de 20.000 d’empreses auxiliars a Montcada i altres municipis. En vaga des del 4 de maig. L’empresa ha rebut milions d’euros en forma d’ajuts pagats amb els nostres impostos. S’exigeix nacionalitzar l’empresa i reconvertir la seva producció. I no oblidem: Continental, a Rubí. També del sector de l’automòbil. 700 llocs de treball directes. En perill greu de tancament.

Pandèmia. Distanciament.

Mentrestant, un mòbil grava l’assassinat de George F. Lloyd en mans de la policia de Minnesota. No d’un policia: de tots els que no van aturar al seu company. #Riots. I Trump, amagat al seu búnker, amenaça amb treure els militars.

Sembla que serveixen per un roto y un descosio, els militars: maten virus, i persones. L’absurd.

I encara, pandèmia.

S’acosta una crisi profunda, que ja està fent arrels. Els acomiadaments seran molts més. Petits negocis de Rubí es veuran abocats al tancament. Les ajudes al lloguer dels governs, s’exhaureixen en pocs dies. Les violències i exclusions, també seran més. Aquesta setmana, tres dones més han estat assassinades. Els temporers de Lleida dormen als carrers mentre la majoria d’hotels rebutgen el seu allotjament, pagat pel futbolista d’Arbúcies Keita Balde. A Rubí, encara ens ressonen en la part més dolorosa del cor les manifestacions “Stop centre de menors“.

Futur distòpic? No, és el nostre present.

Tots els dimarts, als ajuntaments de les viles, a les 20h

Però desesperança, mai. La realitat la fem nosaltres, també. L’estem fent ja, cada cop que estenem la mà a una veïna, que fem una mascareta per a algú, que ens manifestem a la plaça de l’Ajuntament per a exigir que la vida sigui abans que el capital.

Cada cop que iniciem una cooperativa, o que tanquem l’app d’amazon, agafem les claus, i anem a la botiga. Cada cop que ens associem, que escollim no votar Vox, o Trump, o… qualsevol candidatura que per activa o per passiva fomenti el racisme.

Aquests dies he sentit, de ben a prop, la ràbia i el dolor davant la injustícia. Milers d’adolescents a les llars d’arreu postejant que #Blacklivesmatter. Uns mesos abans, #FridaysforClimate. Esperança.

Però seria terriblement injust fer recaure el pes en les seves espatlles.

Per això, siguem conscients que fem món cada cop que comprem directament a la pagesia; que algú lloga un cotxe enlloc de comprar-lo o que decidim agafar un tren; cada cop que aturem els peus a un racista, o que diem no a una agressió masclista.

Cada cop que la PAH atura un desnonament, o que una nova llar entra en la vaga d’inquilines. Cada cop que agafem la bossa i sortim a caçar trastets, que compartim el wifi amb la veïna, o que canviem la llum d’Endesa a Som Energia. O el mòbil de Movistar a Som Connexió.

Cada cop que aconseguim traspassar els murs de les institucions. Que aconseguim que una proposta tiri endavant, que una estructura, per petita que sigui, es mogui. Cada cop que un gest, una paraula, modifica les relacions normativitzades de la política. Cada cop que critiquem, però també cada un que fugim del sectarisme.

Fem món cada cop que sortim al carrer, si. Cada cop que ens manifestem i, si, aturem els peus a la monstruosa realitat que hem (han) anat construint.

Estàndard