Tag Archives: rubicity

El dia a dia

44. La lista de la compra y una canción

como un cupón, de los ciegos.

(per si a algú no li sona: lletra de la Cabra Mecánica, tot i que al nostre acte, res a veure, hi van tocar Malparits versionant Sopa de Cabra -això que ara anomenen cover)

#Lallista. Però no, no era la de la compra. És la que vam presentar el 26 de novembre per a concórrer a les eleccions municipals del maig del 2023. Si, en poc més de 5 mesos toquen eleccions locals, i potser en sentiu el tuf perquè ja s’ha intensificat la visibilitat dels partits. Si fos catòlica diria allò de que “Déu ens agafi confessats”, però no és el cas. I si, ja sé que formo part d’una candidatura, però això no treu que no puguem reconèixer tot plegat.

En tot cas, a la nostra candidatura, l’Alternativa d’Unitat Popular, hem escollit el novembre per donar a conèixer la llista (electoral). Les 25 titulars, i les suplents (com al futbol): Marina Dolset Manchó serà la futura portaveu de l’AUP a l’Ajuntament de Rubí. Una companya amb llarga trajectòria associativa, activista, que sap com van les institucions, que ha estat fent feina invisible tot aquest mandat, i que té moltíssima expertesa en el camp social. La veritat, saber que hi serà, el maig, és un alleugeriment: sap el que es fa.

Però no hi serà sola. Hi serem moltes altres, acompanyant-la entre bastidors o no, com totes les que han escollit encapçalar la llista: Ester Gómez, Martin Pretel, Pablo López o Jordi Simó Boladeres. Saben on són, i perquè.

Molta més gent, però: Nel·la Anguita, Alba Aguilà, Jordi López, Joan Mirot, Gisela Agüera, Pau Puig, Antonia Ocaña, Mercè Hernández, Joan Benet, Juana Torres, Marta Morata Mateo, Arcadi Bassegoda, Josep Lluís Amador Teruel, Josep Navarro Tomàs, Helena Fajula o Zaira Torán. Persones actives, que formen part del teixit associatiu de Rubí, que coneixen bé la ciutat.

I també Meritxell Concha, Joaquim Navarro, Pau Miguel, Júlia Olle, Mireia Cobas, Ricardo Pitarch, Maria Teresa Sobirà, Dani Esteban Alamarcha, Merche, Marc Gascón, Ana Mercedes Farre Díaz, Mohammed Barrouhou, Carmen Cotero, José Fuentes, o Ana Ciscar. Gent jove, gent gran, de sectors diferents, que ens trobem en aquesta candidatura assembleària perquè sabem que l’AUP fa feina per Rubí, té gent i té projecte (buf, ara si que faig tuf electoral, però que consti que són paraules sinceres).

La llista la tanquem, com sempre, les regidores que ja hem complert el nostre mandat: Albert Giménez, Ivan Hernáez, Aitor Sánchez Cerezuela o jo mateixa.

Com deia un precisament un dels nostres ex-regidors al seu twitter, l’acte de presentació de la llista va ser un tret de sortida a aquest nou equip absolutament motivador: molta gent, un acte bonic i emotiu, una estona agradable amb bon ambient. Un acte que va incloure, fins i tot, alguna llàgrima d’agraïment (❤).

Evidentment, no només de bon ambient, emocions i bona gent s’alimenta ni la política ni la gestió municipal, però està clar que són ingredients importants. A partir d’aquí, la feina es facilita.

En tot cas, per part nostra, continuem treballant el que queda d’aquest mandat, i ens arromanguem també per arribar a la gent que encara no ens coneix.

Treballem per arribar cada cop més lluny, col·lectivament. Com vam repetir a l’acte: la política o la fas o te la fan (Joan Fuster).

Estàndard
El cuarteto de Ibai - Toxicidad fuera
El dia a dia

28. Carrera política?

Fer política des de les institucions en temps de Covid és un repte que pot ser en molts moments avorrit. Si la participació a les institucions ja és de per si feixuga i sovint desagraïda, en dies d’aïllament encara ho és més.

Tot i que segurament tot depèn de com es miri.

És una opinió generalitzada i no del tot desencertada que hi ha persones que busquen ser regidores, o diputades, o parlamentàries per ego, poder o narcisisme o per a fer carrera. S’impliquen en un partit, es posen en la política local segurament amb alguna convicció, o directament a la nacional, potser després a l’estatal. Amb sort quan caduquin en aquesta carrera aniran al Senat o creuaran les portes giratòries cap a juntes de grans empreses com Endesa, o altres de l’Ibex 35 o més probablement, de petites com Sorea o públiques com l’Incasol. O sinó, camí de tornada i endoll amb un càrrec tranquil a la Diputació o al propi Ajuntament.

Per a la política professional, segurament res és tan feixuc ni desagraït i la Covid pot ajudar a eliminar les “molèsties” d’haver de debatre i interactuar amb “l’altra”.

Ara bé, no tot a la política institucional es redueix a l’estereotip que acabo de retratar. Quan la política és una voluntat de transformar la comunitat, de posar-hi energia de la pròpia vida per construir allò comú (i no al revés), quan es té consciència de què hi ets de pas, quan la institució és quelcom que et supera, i de la qual només ets una petita part en un moment determinat, juntament amb moltes d’altres parts amb les que negociar i parlar, les toxicitats que es generen en les dinàmiques de poder i els laberints burocràtics es fan més feixugues, segurament.

És complex i molt difícil situar-se al marge de les lluites de poder o l’enfrontament d’egos o aconseguir no ser vista com una enemiga a anular. O assolir que les propostes s’entenguin per si mateixes i no com a expressió de ves a saber quin interès electoralista o partidista o sectari. Penso que des de l’AUP estem aconseguint alguns d’aquests objectius, tot i que segurament no sempre. Molt possiblement, en gran part gràcies a la nostra estada transitòria en els llocs de (suposat) poder: per què arriba un punt en el què, per molt convençuda que entris a fer de regidora, per molt que arribis fresca i descarregada de greuges i rancúnies, les dinàmiques dels debats, de les lluites de poder o les dificultats d’entesa personals acaben erosionant la relació política. Només cal veure els plens més calents per a entendre-ho.

I aquí la Covid 19 no ajuda. La manca de contacte personal, d’interacció amb l’altra cara a cara, cos a cos, despersonalitza i facilita la pèrdua d’escolta a qui no pensa com tu. Discutir, negociar, acordar o qüestionar des d’una pantalla és fred i genera distàncies. El cert és que des de l’AUP hem demanat en diverses ocasions que els plens puguin ser presencials, però no aconseguim suport de la resta de grups municipals.

P.D. Parlant d’Endesa, el proper Ple en serà protagonista. ERC presenten una moció per a demanar que l’Ajuntament reclami a Endesa pels talls de llum al centre (tot i que aquesta reclamació ja s’ha fet) i nosaltres (l’Alternativa d’Unitat Popular) una perquè se li imposi una falta greu per incompliment de contracte (entre d’altres coses). Aquí teniu la informació, i un petit vídeo que sintetitza la proposta.

(Actualització a 25/01: Ciutadans n’acaba d’entrar una altra, aquest cop contra l’alçada dels preus de la llum. Però Cs no era el partit del lliure mercat i l’Ibex35?)

Estàndard
El dia a dia, General

22. De sorolls, lies and videotapes

Se’ns acumula la feina. Les xarxes continuen bullint amb el soroll nocturn, la brutícia acumulada, la tala d’arbres, els sots als carrers, les herbes que envaeixen voreres.

Mentrestant, alguns polítics confonen incivisme, oci i autogestió. No és el mateix organitzar festes populars, convocar la gent, recuperar l’espai comú, que l’acumulació de persones a tantes places xerrant i bevent. I això també pot ser diferent (o no) de l’incivisme, tot i que les molèsties pel veïnat són recurrents en uns i altres casos.

Però potser que ens plantegem perquè la gent jove no té espais d’oci i lleure suficients, en aquesta ciutat. I potser també que pensem perquè cada cop més l’espai comú és patrimoni de terrasses o cotxes. On són la gent gran que xerraven amb la cadira a la porta? Els sopars de veïnat al carrer? Les nenes i nens jugant a pilota davant de les cases?

“Prendre la fresca”. A Cullera, ho van regular: https://elpais.com/ccaa/2016/10/28/valencia/1477658556_041311.html

Promoure la vida comunitària hauria de ser objectiu de qualsevol govern. Permet que ens sentim part de la ciutat, que la cuidem (que escombrem o posem plantes a la porta de casa, per exemple), que caminem més segures perquè trobarem algú, que coneguem qui tenim al costat, que ens fem suport, o que parlem fluixet perquè sabem a qui molestem.

Quines solucions podem plantejar, més enllà de les més conegudes (les sancions o la limitació horària i d’activitats)? Cal trobar el camí per a fer compatible el descans i la vida comunitària; la dinamització cultural i la cura de l’entorn; les necessitats de la gent jove i les de la gent gran (i tothom, amb sort, hem estat infants i joves i serem grans). Cal promoure la corresponsabilitat de les institucions, de les entitats, de la població. Però si ens preguntem en qui confiem més per a ser corresponsable amb la vida de la ciutat… què diríeu?

Parlem de civisme: sabeu que fa un any ja que l’aparcament del Duet Sports està tancat i sense ús? I que cívicament el veïnat ha respectat el tancament i no hi ha cotxes d’allà? Mentrestant, el BBVA s’assegurarà cobrar la seva hipoteca sobre l’espai. Parmer, la concessionària del pàrquing, ha fet fallida i demana a l’ajuntament que se’n faci càrrec. Coses de la gestió privada dels serveis públics. Quant ens costarà? Més de dos milions d’euros, segur.

Intervenció al Ple sobre el pàrquing de Parmer (Duet Sports)

Que consti que aquest servei es va externalitzar ja en temps d’Iniciativa per Catalunya (actual En Comú Podem). Aquí teniu un quadre amb dades d’alguns dels serveis externalitzats, per a major glòria del servei públic:

http://www.auprubi.cat/wp-content/uploads/2019/07/aup-pla-de-treball.pdf

El darrer Ple, el de juny, va ser intens. A part de l’aparcament del Duet Sports, vam estar 5 hores debatent temes com les polítiques d’acollida de persones refugiades a Rubí; la sentència del Tribunal Suprem que ha fet que alguns ajuntaments retirin les banderes LGTBI+ el Dia de l’Orgull; les activitats de l’estiu enriquit per a infants i joves (per cert, sembla que l’agost serà un desert d’activitats, si no les organitzem des de les entitats); o l’ús de pirotècnica i el soroll a la ciutat -debat calent!. I notícia remarcable: per primer cop Ciutadans va parlar i fer les mocions en català (i ens en vam alegrar). Quan estigui el resum a la web de l’AUP, us recomano llegir-lo. Si alguna persona valenta i ociosa té ganes, aquí ve el vídeo sencer:

Un dels debats va ser sobre habitatge, motivat per una moció d’En Comú Podem i el PSC demanant un Pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge (a partir de les 2h51minuts del vídeo anterior). Potser no sabeu que el govern local està elaborant el Pla Local d’Habitatge. És un document obligatori si vols fer accions concertades amb la Generalitat que ha de tenir una vigència de 6 anys i incloure una anàlisi de la situació a Rubí. I la situació a Rubí és més aviat desesperada (o desesperant). Aviat estarà la diagnosi a l’abast públic, així que ens esperem a donar dades, però aquí ve una part de la nostra intervenció, sobre el que caldria fer i no s’ha fet,

Evidentment, després del Ple ningú del govern ni de l’oposició vam arribar a temps a la reunió que el propi govern havia convocat a les 20h de la Taula d’Abocadors. De fet, vam arribar a les 22h passades, quan ja s’havia acabat la reunió. Notícies molt importants i dolentes, ja us n’heu assabentat? Caldrà molt suport per aconseguir aturar els abocadors!

No he parlat al Diari d’una regidora de les lies que anuncia el títol. Però de videos, us n’he posat uns quants. Potser que la història de la implantació dels abocadors a Rubí n’acumuli un grapat, de mentides (o de veritats a mitges, que ve a ser el mateix).

Estàndard