Tag Archives: viatges

El dia a dia

32. (c)Olors de Rubí: qüestió de prioritats

Un perfum per a la ciutat. Aquest és un dels fruits del projecte Colors de l’Ajuntament de Rubí, un dels projectes que el govern va gosar posar en el seu pla de xoc davant la Covid i que inclou pintar, literalment, la ciutat amb colors per contribuir a projectar-la internacionalment.

El perfum l’ha fabricat una de les empreses dels nostres polígons: Eurofragance. A Rubí hi té la fàbrica, amb més de 200 persones treballant. A Sant Cugat la seu social, com no. Pertany a una família que, a més d’aquesta empresa, té diversos negocis vinculats a construcció, immobiliàries o intermediació financera. Diu l’alcaldessa que han creat un perfum que “condensa l’essència de la identitat de la ciutat”.

Ens agradaria moltíssim conèixer quin ha estat l’acord amb l’empresa, qui financia el nou perfum, quant costa, i si serà el que utilitzen l’alcaldessa i el tinent d’alcalde quan viatgen a llocs com Villanueva de Córdoba per a oficialitzar agermanaments mentre ens diuen que 2 són companyia i 6 multitud.

A Villanueva de Córdoba hi han anat aquesta mateixa setmana un mínim de 3 persones (potser més): l’alcaldessa, el primer tinent d’alcalde, i el regidor de… manteniment urbà, obra pública, serveis urbans i esports. Dos d’ells, són les màximes autoritats de la ciutat, les que han de dur el timó de la gestió de Rubí. El tercer, no té absolutament cap relació amb l’objecte de l’agermanament, que és per motius culturals i per la memòria històrica.

Imatge de la campanya de l’Ajuntament de Rubí

Per ara, desconeixem quants dies hi han anat o quants diners ha suposat el viatge. I ens preguntem per què tenim tantes restriccions socials però aquest acte que és purament protocolari es converteix en prioritari per a l’equip de govern.

L’octubre del 2020 vam presentar al Ple una moció (que va ser tombada) per facilitar la fiscalització dels viatges. Aquí teniu dades de les despeses en viatges institucionals del 2016 al març del 2020: entorn els 50.000€. Sense comptar que, per a nosaltres, la feina principal de l’alcaldessa i les persones que governen és gestionar el dia a dia del municipi, i més en aquests moments difícils i crítics.

Ens preguntem si és indispensable que l’alcaldessa sigui present a pràcticament tots els viatges. Si cal que hi vagin sempre en grup. Si cal anar-hi més d’un dia o potser dos. O perquè hi ha destins que es repeteixen tan sovint.

Però més encara: en plena crisi, quines són les prioritats d’aquest govern? Què és allò #essencial que fa que la vida de tothom més digna, més plena, més vivible? Un perfum o un viatge del govern, mentre hi ha àrees de l’Ajuntament que necessiten més pressupost (acollida, serveis socials, medi ambient, educació, la pròpia cultura local) mentre els regidors socialistes afirmen repetidament al Ple que a la seva ciutat ningú no passa necessitat?

I per a acabar-ho d’adobar, mentrestant, dues notícies devastadores pel territori: una sol·licitud de nova extractiva i una nova possible línia d’alta tensió per a dur energia de la zona de Lleida cap aquí, tan sols 15 dies després que proposem a l’Ajuntament accions per a evitar aquestes falses polítiques verdes. Malament anem.

Estàndard
El dia a dia

23. Creuem els dits

Creuem els dits. A l’àrea metropolitana recomanacions de no sortir de casa. Al Vallès per ara les xifres de contagis no semblen del tot negatives, però segurament moltes tenim al cap un prec a l’univers, l’atzar, déu, la responsabilitat ciutadana o als governs (cadascuna sabrà on) per a no fer marxa enrere. No sé com podríem sostenir, personalment i col·lectiva, un retorn al tancament domiciliari. Complicat.

Ni pregar ni creuar dits serveix de massa amb la Covid19 però en tot cas, mentrestant, continua l’activitat a l’Ajuntament. Aquest dijous tenim Ple telemàtic i en directe per streaming. La setmana vinent el resumiré al Diari d’una regidora. Hi ha força temes, com l’allargament de contractes perquè no es liciten els serveis (per a no variar), però segurament de poc debat. Mocions, només dues d’ERC sobre qüestions generals (la commemoració de l’any Mercè Pàniker i el retorn de les concessions dels peatges), i una nostra per a fer suport a les entitats de Rubí en aquests temps d’aturada de l’activitat.

Aquestes setmanes de juliol hem estat fent un sondeig entre entitats per a veure el seu grau d’afectació degut a la pandèmia, i proposar mesures que puguem emprendre (si vols omplir el formulari, continuem recollint dades) I entre el qüestionari i algunes converses amb associacions, hem preparat la moció. Aquí, tornem a creuar els dits (o en el seu defecte, a negociar, pressionar, insistir).

I així com qui no vol la cosa, el govern ha anunciat l’obertura d’un servei per a fer suport a la tramitació dels ajuts socials (renda d’inserció i altres) que no només era proposta de l’AUP, sinó que fins i tot el vam obrir nosaltres i la PAH de Rubí al CRAC per tal de demostrar que era necessari i que hi havia demanda. I tant que n’hi havia, de demanda: 80 persones en dues setmanes, sense pràcticament fer-ne difusió, moltes derivades des dels propis serveis socials. Però qui s’ho hauria imaginat, que la notícia oficial de l’Ajuntament no ens esmentaria, oi?

Per cert, la setmana passada, mentre s’omplia el carrer Fondo de l’ombra de paraigües, part de l’equip de govern era de viatge a Sevilla. Qui, i a fer què, roman en el misteri. Preguntarem. També demanarem pel cost de l’acció dels paraigües perquè, més enllà que a cadascú li agradi o no l’efecte que fan, tenim dubtes de què vol dir això de formar part d’una xarxa de ciutat de colors: invertir en cultura i artistes locals, pagar no sabem quant a una empresa externa? La projecció exterior de la nostra ciutat és un dels objectius centrals del govern del PSC i ECP per aquests propers anys, això és evident. Per a què, com, amb quin cost i amb quins beneficis per al conjunt de la ciutadania, això ja no està tan clar.

Estàndard